Nabarralde	NABARMENA
Xavier Roig
Franco encara cueja
e-noticies.com
En altres articles ja he parlat de l'escàs interès que té l'existència d'Iberia (Líneas Aéreas de España) per als catalans. Jo aniria més lluny. No és que no tingui interès, és que ens perjudica i ens ha perjudicat. I molt. Ara, fa uns dies, Iberia ha anunciat que cancel·laria determinades connexions internacionals amb Barcelona. Millor. Que marxin. Però que garanteixin que no tornen, que després tot queda en paraules. Els catalans tenim raons objectives per fer boicot a Iberia -un boicot que jo duc a terme fa molts anys. Mai viatjo amb Iberia si tinc alternativa. I si he d'anar lluny i he de fer una connexió, la faig sempre per un indret que no sigui Madrid -que, a més, acostuma a ser més barat!. Ja dic que les raons que m'han portat a practicar aquesta actitud són perfectament objectives, i intentaré posar-les aquí per escrit. D'entrada em repugna una companyia que prové del franquisme i que no ha canviat el tarannà. En general, els pilots continuen semblant chulos sortits de la sarsuela Don Hilarión. Manifesten una actitud que només es troba a les companyies tercermundistes hispanoamericanes. Són xofers, però es pensen que pixen colònia. El concepte de client el tenen absolutament abduït pel ridícul uniforme que porten. Ignoro si vostès han viatjat mai amb Iberia als Estats Units. Jo ho fet dues vegades: la primera i l'última. Les hostesses, ja molt granadetes, semblen filles (a voltes ho són) de militars o alts funcionaris del franquisme. Gasten uns cognoms d'aquells recargolats: "María del Pilar Ladrón de Guevara y Ruiz de la Peña-Astray". Cada cop que les veig recordo l'anècdota del general Prim quan, sent primer ministre, se li va apropar un bípede i es va presentar amb un nom interminable d'aquests. El general se'l va mirar i va etzibar-li: "General Joan Prim i Prats, Rec 2, Reus. En menos tiempo del que usted emplea para decir su nombre, yo informo de mi oficio, graduación, nombre, dirección y población". A banda, el menyspreu d'Iberia pel nostre idioma és una constant. Ho era quan manava Franco i ho és ara. Ni el web ni cap indicació ni documentació està en català. Visitin vostès el web de les companyies europees Easyjet o Ryanair -que erròniament els catalans qualifiquem d'estrangeres- i ja trobaran una bona raó per viatjar amb ells abans de fer-ho amb Iberia. Però l'acció més perjudicial per a Catalunya que ha dut a terme Iberia ha consistit a mantenir-nos en el subdesenvolupament aeri més escandalós. Per una part ha centralitzat a Madrid (amb els nostres diners, ja que aleshores era una empresa pública) tots els tallers. Aquest és un pas importantíssim per capar la possibilitat de vols intercontinentals. A les companyies grosses no els fa cap gràcia que els seus avions facin viatges llargs intercontinentals i que a l'aeroport de destinació no hi hagi uns tallers adequats. D'altra banda, Iberia ha creat i ha operat (i encara ho fa) amb una de les armes més eficaces que, per empobrir Catalunya, han ideat els governs espanyols: el Puente Aéreo. Aquest nefast invent del tardofranquisme (que ha comptat amb la nostra enorme miopia i provincianisme de voler promoure l'estúpida idea de cocapitalitat), ha provocat que a Espanya les centrals de moltes companyies s'instal·lessin a Madrid. "¡Coño, qué más dará dónde está la central! Hoy en día, con el Puente, te acercas de Barcelona a Madrid en un periquete". Jo ho vaig patir fins que vaig aconseguir que el meu cap fos un individu ubicat fora d'Espanya. Amb aquest afer del Puente Aéreo, els catalans no hem tingut mai en compte un principi universal que els espanyols apliquen sempre amb els altres: "Si per un motiu, el que sigui, inevitablement un dels dos s'ha de fotre, sobretot no alterem les estadístiques, però millor que et fotis tu". El Puente Aéreo és una fuita per on Catalunya perd posicions cada dia (facilita la instal·lació d'empreses allí, i afavoreix el hub de connexions aèries de Barajas). Em sorprèn que el govern de la Generalitat protesti per la decisió que ara vol prendre Iberia. Continuem equivocant-nos. Jo els encoratjaria a marxar, i ho dic racionalment i amb sinceritat. Si Barcelona té necessitats de connexió aèria, unes altres companyies emplenaran el buit (com ja ho han fet amb les connexions als Estats Units, la Xina, etc.). No entenc, per tant, aquesta actitud ploramiques i vergonyant dels nostres governants. Ni la falta de visió estratègica. Ni la falta de coratge. S'estimula una OPA que es basa en el monopoli més escandalós, sense riscos (mercat captiu, tarifes fixades), etc., en lloc de forçar les caixes d'estalvi al finançament d'una important companyia aèria catalana que ens connectés amb altres continents, sense necessitat d'esperar que ens salvés una que es diu Air Madrid. Quina vergonya! Particularment, el dia que a l'aeroport de Barcelona no hi vegi cap avió d'Iberia seré una mica més feliç. Serà com la sensació que té una família quan un intrús que ha estat sempre amargant la vida als seus membres es mor. Perquè en el seu dia vam brindar en fals. Mentre existeixi Iberia, Franco i la seva herència continuen vius.