El nen acusat de terrorista per propugnar l’etiquetatge en la llengua pròpia explica la seva experiència
Els terroristes no acostumen a tenir catorze anys. Els terroristes no acostumen a fer rodes de premsa al costat de la seva mare i el seu advocat. Els terroristes no acostumen a signar els seus escrits amb el novel·lesc nom d’Exèrcit del Fènix. El nen Èric Bertran no és cap terrorista, encara que l’Estat l’hagi tractat com a tal, enviant vint agents de la Guàrdia Civil al seu domicili de Lloret de Mar, i obrint contra ell un procés judicial a l’Audiència Nacional, avui feliçment arxivat.
Dos dies després que la fiscal de menors de l’Audiència Nacional decidís cloure la investigació, l’Èric va comparèixer ahir davant els mitjans de comunicació amb la seva mare i el seu advocat per denunciar la injustícia a la qual ha estat sotmès i per proclamar, ben clar: «No em penedeixo d’haver defensat el català». Això és el que va fer el dia que va enviar uns correus electrònics -signats per l’Exèrcit del Fènix- a les empreses Dia, Mercadona i Leche Pascual advertint-los que, si no etiquetaven en català, en patirien les conseqüències. Supermercats Dia ho va denunciar i les úniques conseqüències van ser per al nen i la seva família.
Per què va enviar els e-mails? L’Èric ho té molt clar: «Si la Generalitat no defensa el català, ho he de fer jo, ho hem de fer nosaltres». Si el nivell de compromís amb la societat i la capacitat de raonar de tots els nens de catorze anys fos només la meitat del que va demostrar ahir l’Èric, el món seria, de ben segur, una altra cosa. El nen és ara una persona plena de «ràbia», perquè no hi ha res pitjor que acusar de terrorista a qui «no ha fet res de dolent», afirma. L’Eric va denunciar la desproporció del seu cas en afirmar: «El dia que van venir a casa un home va matar la seva dona, però allà no hi van anar, perquè tots eren al meu registre».
De moment, i per l’edat que té, l’Èric només pot dir veritats com cases de pagès, que haurien de fer posar vermell més d’un adult i més de dos dirigents polítics. La seva defensa davant l’atropellament sofert l’ha de deixar als seus pares i al seu advocat, que ahir van anunciar «mesures legals» per evitar que la família de l’Èric pateixi més». La primera d’aquestes mesures serà formalitzar una queixa davant el fiscal general de l’Estat per l’actuació de la fiscal de menors Blanca Rodríguez García, segons va explicar el lletrat Emilio Colmenero. L’advocat de la família va definir ahir les quatre hores d’interrogatori a què aquesta fiscal va sotmetre el nen com una experiència que «mai podré oblidar». Segons el lletrat, la fiscal va actuar amb una actitud «inquisitorial, personaliltzant el tema i volent demostrar que ella és molt espanyola». La família també va denunciar ahir el contingut de l’informe psicològic que es va fer al nen, que destaca, com a raresa o anomralitat, que l’Èric creix en un «ambient nacionalista».
Mentre els mecanismes i els funcionaris de l’Estat intenten entendre encara com és possible que un nen de Catalunya afirmi en arribar a Madrid que «és el primer cop que visita Espanya», la croada d’aquest inexistent Exèrcit del Fènix comença a tenir fruits. Molts ciutadans estan fent costat a l’Èric en una pàgina web i la Plataforma per la Llengua va presentar ahir una denúncia contra l’empresa Dia per incompliment de la llei de política lingüística en l’etiquetatge del vi amb denominació d’origen. Tan simple com és vendre el vi com a vi i no com a vino i evitar així maldecaps innecessaris a fiscals i guàrdies civils.
