Tags: Víctor Alexandre

Recomano a totes les persones que el passat 21 de setembre no van poder assistir a la conferència que va oferir Jim Mather, exministre escocès d'Energia i Turisme i membre de l'Scottish National Party, a l'Aula Magna de la facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona, que intentin recuperar-la en vídeo, ni que només sigui una part, perquè és interessantíssima. En un acte titulat "Why 'small' means 'more' in the Wealth of Nations?" i organitzat pel Cercle Català de Negocis -una entitat que ja fa tres anys que està fent una tasca formidable i que algun dia se li haurà de reconèixer com es mereix-, Mather va fer diversos paral·lelismes entre Escòcia i Catalunya i va explicar que la raó per la qual els independentistes escocesos han passat dels 35 escons -en una cambra de 129-, l'any 1999, a la majoria absoluta actual es troba en la feina feta per part del seu partit a l'hora d'enraonar infatigablement amb el món empresarial sobre la necessitat vital de tenir un Estat propi i de celebrar un referèndum abans del 2015. Concretament, han estat 191 les reunions que han dut a terme, amb una mitjana de 50 persones cadascuna, cosa que dóna un total de gairebé 10.000 empresaris als quals, a banda d'esvair-los dubtes diversos, els han explicat amb detall com serà l'Escòcia lliure i independent del 2016. De fet, sense aquestes reunions, l'esclatant victòria electoral de l'SNP, el passat 5 de maig, no hauria estat possible. Vegem alguns punts clau de la conferència:

• Estat 'petit', Estat ric? Per què, en un mercat lliure, ser 'petit' pot representar avantatges econòmics?

• Nombre d'estats el 1945: 74. Nombre d'estats el 2011: 196.

• Raons: Aspiració humana de controlar llur propi destí, polítiques flexibles i reactives d'acord amb les necessitats nacionals, creixement més ràpid, societats més igualitàries, millor cohesió social, beneficis que ofereix un sentit d'identitat i propòsit, accés directe als mercats globals...

• Realitat actual d'Escòcia: Competitivitat baixa, sense objectius d'alt nivell, sense poders de fiscalitat, endeutament o estalvi, davallada d'inversions estrangeres, ingressos del Govern-estancament, nivells de vida baixos, taxa de creació d'empreses baixa, gran inactivitat econòmica...

• Problema central: Economia subsidiària, dependència de Londres, poders limitats, caiguda de les inversions estrangeres...

• Excessives exportacions via Anglaterra, infraestructura pobra de transports, marca comercial feble d'Escòcia, taxa de negocis baixa, emigració de talent jove, pèrdua de seus centrals de grans i petites empreses, empreses escoceses devaluades...

• Capacitat reduïda per atreure inversions, dependència i manca de confiança, entorn urbà pobre, ingressos baixos, jovent desmotivat, serveis públics mal gestionats, taxa alta d'atur, incidència alta de treball temporal, infraestructures de baixa qualitat...

• Renaixença escocesa el 1776: Adam Smith, David Hume, Adam Ferguson, Francis Hutcheson...

• Nova Renaixença: Pensadors escocesos actuals.

• Estratègies de l'oposició: Creació de pors, incerteses i dubtes, tàctiques dilatòries, ignorar les errades del passat, ignorar les desigualtats i obviar el causa/efecte...

• I les qüestions principals: Qui els controlava, els bancs? Per a qui eren 'massa grans per caure', els bancs? Per què ho ha pogut trampejar durant aquest temps, el Regne Unit?

• En qui hauria d'emmirallar-se, Escòcia? En Noruega.

• Conclusió: Ser 'petit' continuarà essent un plus en matèria de riquesa per a les nacions.

En definitiva, una lliçó magistral per als polítics catalans que estimen el seu país, i que, precisament perquè l'estimen, el volen lliure i amo del seus recursos i del seu destí. En aquest sentit, per bé que sense dir noms ni sigles, el missatge concloent del senyor Mather va ser molt clar: cal que els partits independentistes, però especialment el govern del país a les mans de CiU, siguin conseqüents amb la transició nacional actual de Catalunya i expliquin a tots els catalans, en general, i als empresaris, en particular, que l'èxit d'una Catalunya Estat, com diuen el president Jordi Pujol, el conseller Andreu Mas-Colell o el president del Consell per a la Reactivació Econòmica, Salvador Alemany, està totalment garantit. Que ningú no es cregui els sopars de duro de l'espanyolisme disfressat de federalisme segons els quals Catalunya i Escòcia quedarien fora de la Unió Europea. Catalunya i Escòcia seran membres de ple dret de la Unió, agradi o no agradi a Espanya, França o Anglaterra, per la senzilla raó que ja en són, de membres. El viatge ha començat i no hi ha camí de retorn.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat